La situació econòmica en què es troba Catalunya és producte d’una sèrie de constants derivades del centralisme, despotisme i espoli espanyol (autonomisme) així com també de la crisi econòmica vigent. Aquest és exercit de diferents maneres i per si fos poc, no només l’estat espanyol no inverteix en proporció a la resta de comunitats autonòmiques el pressupost corresponent en infraestructures sinó que es paga per sobre del preu de cost ja abonat afavorint empreses privades i es queden en concepte d’impostos i altres gran part dels beneficis que haurien de quedar-se al territori. ARNAU PADRÓ, solidari de SI Bages afirma que:
“Aquesta situació ha portat Catalunya a un model de finançament de les seves infraestructures molt negatiu, ja que s’acaba pagant per una obra diverses vegades el seu cost real de construcció”; es refereix i exemplifica aquesta situació amb l’abús d’Abertis amb el cobrament de la quota pels peatges (campanya “No vull pagar”). Les relacions entre Administració Pública i empresa privada queden sovint en entredit i fan reflexionar sobre la destinació dels diners públics en contra dels propis ciutadans pervertint el sistema. També entre la relació d’Abertis amb el partits al govern de la Generalitat. “En resum, la meva aposta és per la racionalitat, invertir millor els diners públics de manera que es pugui fer més amb menys -gràcies al fet que es reduirien els costos financers de les infraestructures- i sobretot, invertir els diners públics en la construcció d’un model d’infraestructures que facin més eficient la mobilitat i la logística del país …” [Llegir més].