Actualitat  

Reflexions d'una jubilada del Maresme

0 Comentaris
divendres 06 maig 2016

Quan a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012, Solidaritat Catalana per a la Independència (SI), no va treure cap escó vaig decidir adherir-me al partit. En aquell moment vaig veure que l’únic partit que realment havia treballat per la independència a l’anterior legislatura era Solidaritat.

Molta gent no els va votar perquè deien que hi havia altres partits que demanaven el mateix, fins i tot algunes persones comparaven Solidaritat amb Convergència i Unió i d’altres deien que Esquerra Republicana també volia el mateix i per tant l’espai ja estava ocupat. En general el que la gent no vol sentir són les veritats, dites rondinant o amablement.

Però amb el temps que posa les coses al seu lloc, s’ha vist que els partits que suposadament volen la independència van donant llargues, que si 18 mesos, que si potser s’haurà d’allargar el temps, etc. etc. Després de tots els estira i arronsa el que veig és que els partits volen la cadira, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés espanyol i així qui dia passa any empeny.

Potser vaig pujar tard al carro de la independència, però és amb el que crec, veient com des del govern de l’estat espanyol ens tracten amb menyspreu i fins i tot amb odi, el més prudent és marxar el més aviat millor i la manera més coherent és amb la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), sense pors i amb fermesa.

Cadascú tenim una manera de pensar, de dretes, d’esquerres, de centre… Primer hem d’aconseguir la independència i després ja triarem la formació que vagi amb les nostres idees, no al revés, ja que en un país capitalista com el que vivim, intentar primer lluitar per un món millor, és utopia.

Per això crec que Solidaritat hi ha de ser, és un espai on encara no hi ha ningú que cregui fermament amb la DUI i te molt camí per córrer, però no ha de pensar en el passat, ha de tirar endavant, buscar espais, crear campanyes de conscienciació de la DUI, per a tota aquella gent que comença a desanimar-se, perquè veu la independència com una cosa llunyana o inassequible, així com campanyes explicant com el nostre país està perdent els diners en una Espanya que no vol deixar anar una Comunitat Autònoma que tira endavant, culta i treballadora.

Per tant encoratjo a Solidaritat i tots els adherits i simpatitzants que en formem part, a seguir treballant, amb cordialitat i alegria, perquè tenim la independència a tocar.

Maria Teresa Sierra Fornells
Historiadora i jubilada
Vilassar de Mar, 30 d’abril de 2016

0.0
Publicacions relacionades: Escollida la nova coordinadora territorial de SI del Maresme
Parlament de Catalunya DUI Maria Teresa Sierra Fornells

No hi ha cap comentari de moment...

Deixar una resposta

El vostre correu electrònic no serà publicat.