Encoratgem a participar en els actes programats arreu dels Països Catalans per reivindicar la figura de la dona en tots els àmbits. Avui, manifestació a Barcelona (19:00h, Pl. Universitat) i València (19:30h, al Parterre) i desenes d’actes convocats a molts municipis, com per exemple la Ràpita, on el nostre regidor Àlex Cervera, assistirà a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó a un passi de documental i la lectura de la declaració institucional (19:00h). Transcrivim el text en commemoració de l dia de la dona que es va llegir en el nostre 3r Congrés Nacional. Autora: Anna Aceitón.
“El dia 8 de març celebrarem el Dia Internacional de les Dones, dia que la ONU va instituir oficialment el 1977 per celebrar la lluita femenina a favor de la igualtat, hem volgut aprofitar que ens trobàvem avui per recordar-ho i fer algunes reflexions.
Dia de la lluita femenina a favor de la igualtat!
Lluita
Femenina
Igualtat
Segle XV, any 1407: “Allò més gran és aquell o aquella que té els millors mèrits. L’excel·lència o la inferioritat de les persones no resideix al seu cos en funció del sexe, sinó en la perfecció de les seves costums i virtuts” (Christine de Pizan, poetessa i filòsofa, considerada la primera dona escriptora professional).
Segle XVIII, any 1791 “La dona té el dret de pujar al cadafal; ha de tenir igualment el de pujar a la Tribuna» (Olympe de Gouges, política i escriptora, escrigué la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que només reconeixia la condició de ciutadania als homes).
I un any més tard, el 1792 “ Ensenyades des de la seva
infància que la bellesa és el centre de les dones, la ment s’emmotlla al
cos i errant a la seva daurada gàbia, només busca guarnir la seva
presó” (Mary Wollstonecraft, filòsofa i escriptora)
Segle XXI, any 2016, a casa nostra.
La violència masclista és encara molt present: 12.000 dones agredides
que han estat registrades i ateses pels serveis sanitaris (afegiu les
que ho viuen en silenci), 17 dones mortes als Països Catalans el 2015
Les dones són les principals víctimes de la crisi econòmica; contractes
laborals més precaris, rebaixes salarials (bretxa salarial entre homes i
dones ha crescut fins al 24%), assumpció del rol de servidores socials
de manera gratuïta i no sempre voluntària (cura de gent gran i
dependents, infants…).
Anuncis sexistes, discriminatoris.
Llenguatge sexista.
Amenaça de celebració d’una concentració ultramasclista que defensa la violació.
Violència masclista a joves adolescents. Encara fem alguna malament quan necessitem programes d’ajuda, suport i conscienciació.
Dones que renuncien a la seva carrera professional, activitat o afició
perquè resulta massa feixuc haver de justificar constantment el temps
que passen fora de casa (i més si són mares…).
Lleis retrògrades sobre l’avortament.
I etc…
Permeteu-nos un record especial per a les dones d’arreu del món que veuen coartada la seva llibertat sota terror i opressió des d’Arabia Saudí a Nigèria, de Somàlia a l’Afganistán i l’Iran, passant per les dones kurdes i la seva doble lluita.
IGUALTAT?
DONA I LLUITA
Malgrat que la desigualtat i la discriminació continua, el cert és que encara hem de justificar la defensa de la igualtat de drets i oportunitats, és a dir el feminisme. Potser perquè els concepte està malentès o perquè l’associem a un col·lectiu determinat o perquè ens mirem el melic i no parem esment al què realment passa a la societat i el món.
I és que el feminisme no neix del victimisme i del perquè sí. Neix de qüestionar les estructures socials vigents i de posar d’entredit els valors i pràctiques del sistema patriarcal, tan instaurat a la nostra cultura encara.
Ens proposa un replantejament dels valors perquè la igualtat i la no discriminació s’apoderi de la vida diària, les escoles, les famílies, les organitzacions i les relacions personals…
Mitjançant les mesures de conciliació i corresponsabilitat, hi hagi un repartiment més equilibrat de les tasques familiars, perquè la presència de la dona als òrgans de decisió política, econòmica, empresarial o comunitària sigui més equitatiu.
Per aconseguir i consolidar a aquest canvi és i serà molt important l’educació de les nostres filles i fills per assumir i interioritzar aquest rol de la igualtat. Eduquem persones i no homes i dones del futur. Tanmateix, aprofitem i potenciem els trets diferencials de cadascú per aconseguir que aquests homes i dones del futur puguin ocupar de manera equitativa els diferents espais privats i públics en els quals viuen i conviuen.
I ara tots direu… sí, sí és així… perquè la teoria la sabem tots. Però jo us proposo un petit exercici de reflexió i d’autocrítica aquests dies per tal de detectar aquelles conductes amb les vostres mares, parelles, amigues, companyes, filles… que generen un atac contra la igualtat.
I a vosaltres, dones lluitadores, us animem a continuar o a iniciar la vostra lluita particular. Pot ser de caire polític, social, cultural, personal o la que us plagui… però lluitem contra els estereotips que ens envolten i que fan que sovint ens hàgim de justificar fins i tot per lluitar. Els canvis d’actitud sempre comencen en un mateix
I per acabar un breu poema de la Maria Mercè Marçal;
A l’atzar agraeixo tres dons; haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. VISCA LES DONES LLIURES!”