Coincidint amb els actes que tenen lloc arreu del paÃs amb motiu del Dia Internacional de les Dones 2017, Súmate ha organitzat a Terrassa un debat sobre dones treballadores i republicanes. L’acte ha tingut lloc el 18 de març a l’Ateneu Terrassenc, de llarga tradició republicana i catalanista, que va destacar per la inauguració el 1884 d’unes escoles de primer ensenyament de dibuix i teoria dels teixits.
L’acte comença guardant un minut de silenci en memòria de les dones assassinades a causa de la violència masclista. Tot seguit intervenen Amà lia Bosch, de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Carme Labòria, de Moviment d’Esquerres (MES), i Sara Moya, de la CUP. Excusa l’assistència Tamara González, d’Esquerra Republicana de Catalunya, per motius de salut d’un familiar. Chema Clavero dirigeix l’acte. Les tres ponents coincideixen en la necessitat que les dones s’equiparin en igualtat de drets amb els homes, i en la denúncia de la violència que les dones i els seus fills pateixen per part de les seves parelles, que massa sovint acaba amb assassinat. La posició més feminista la protagonitza la representant de la CUP, que atribueix al capitalisme i la societat patriarcal l’enquistament dels maltractes a les dones. La ponent de MES fa una anà lisi de la situació actual de la dona en la nostra societat, amb les desigualtats en el camp laboral i de representació en els òrgans de direcció de les empreses i de l’administració pública.
L’exposició de SI fa un recorregut per la paritat i les lleis d’igualtat, la maternitat com a element que ha afavorit la supervivència de les dones en un context dominat per la supremacia fÃsica dels homes, i finalment les precursores de la lluita de la dona per escapar de l’esclavitud a què es trobaven sotmeses: la terrassenca Rosa Turu (especialitzada en obstetrÃcia i ginecologia, que es llicencia en medecina el 1923), i dues diputades a les Corts espanyoles: Clara Campoamor (jurista, feminista i defensora que en la Constitució de 1931 les dones i els homes tinguin els mateixos drets electorals), i Victoria Kent, que defensa la teoria dels partits d’esquerra: que es posposi el vot femenÃ, perquè la dona, massa sotmesa a l’Església, votarà partits de dretes i conservadors. Les Corts de 1931 aproven el sufragi femenÃ, malgrat que Victoria Kent i prop de dos-cents diputats s’absenten del saló de sessions en el moment de la votació de l’article 36 de la discòrdia. El missatge final de Solidaritat és que tant la lluita de les dones pels seus drets, com la consecució de la independència de Catalunya, l’ha de fer tot l’arc social, sense distinció de dretes i esquerres ni altres diferències.
Amà lia Bosch. Secretà ria de Formació de Solidaritat Catalana per la Independència